jueves, 5 de junio de 2008

VALORACIÓ PERSONAL

Ara parlo sobre la nostra valoració personal, per mi (Jemina) i per la Sheila.
Aixó ens a suposat una responsabilitat , però a la vegada ens a ajudat a assabentar-nos de moltes coses que no sabíem. Aquest temes han sigut molt interessants per que per exemple, no sabíem qui havia creat la maquina de vapor i per a que es utilitzava, també em vist que coses com l’aigua i el vent es pot utilitzar com energia, això ho sabíem però no tan especificat com ens van explicar en la excursió al museu de la ciència ( en Tarragona).Em après tantes coses, hi ames a fer-ne un bloc, que ens a portat temps si, però es molt mes divertit que fer-ho a mà.
Aixó es una experiència que mai em experimentat, ens a agradat moltíssim.

Electricitat

L''electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenomens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques. Podem aplicar el terme electricitat a fenomens prou coneguts com el llamp o l'electricitat estàtica però també a d'altres com el camp electromagnètic o la inducció electromagnètica

L'electricitat va ser estudiada des de l'antiguitat però no va començar a ser compresa fins els segles XVII i XVIII. Va ser a finals del segle XIX quan l'enginyeria elèctrica va aconseguir d'utilitzar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. Nikola Tesla va jugar un paper capdavanter en l'expansió i el desenvolupament de la utilització de l'electricitat, els seus treballs van permetre l'adveniment de la segona revolució industrial, avui dia l'energia elèctrica és omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents fonts d'energia (hidràulica, tèrmica, nuclear l'electricitat produïda s'utilitza a les llars i a la indústria.

Càrrega elèctrica: Propietat d'algunes partícules subatòmiques que determina les seves interaccions electromagnètiques. La matèria elèctricament carregada és afectada pels camps electromagnètics i en produeix.
Corrent elèctric: Moviment o flux de partícules elèctricament carregades.
Camp elèctric: Efecte produït per una càrrega elèctrica sobre altres que en són properes.

Potencial elèctric: Capacitat d'un camp elèctric de produir un treball.
El corrent elèctric:El moviment de les càrregues elèctriques és el que coneixem com a corrent elèctric, normalment són electrons però qualsevol càrrega en moviment és un corrent elèctric, la seva intensitat es mesura en amperes.

En conseqüència, per tal de crear un corrent elèctric, un moviment de càrregues elèctriques, caldrà un circuit de material conductor que permeti el desplaçament de les càrregues i un sistema capaç de crear una diferència de potencial entre els extrems del circuit. La manera de crear la diferència de potencial és la utilització d'un generador, alguns exemples de generadors elèctrics en serien la pila o la dinamo.
La electricidad se genera a partir de otras fuentes de energía, principalmente en: centrales hidroeléctricas donde se usa la fuerza mecánica de agua o en centrales termoeléctricas donde se produce electricidad a partir del carbón, petróleo y otros combustibles. También puede generarse a partir de la Energía Eólica, Solar y Biomásica entre otras.
En las centrales hidroeléctricas el agua de un río, se hace bajar por grandes tuberías y túneles donde adquiere gran velocidad. Al llegar abajo, el agua hace girar unas turbinas conectadas a un generador (igual que un dínamo de bicicleta) produciendo la electricidad.




Vam veure que la Gabia de faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor. La presència del material conductor provoca que el camp electromagnetic a l'interior del recinte sigui en equilibri, també blinden l'interior de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. Alli doncs fan proves de corrents.
veure video

Maquina de watt


El regulador de Watt es un mecanismo cuya misión principal es adoptar una posición que dependa de la velocidad de giro de un eje y que dicha posición controle la mayor o menor acción motora sobre la carga del sistema. Se procede a estudiarlo como un problema académico.

miércoles, 4 de junio de 2008

CARBO I VAPOR


Una máquina de vapor :es un motor de combustio externa que transforma la energia termica de una cantidad de vapor de agua en energia mecanica.
El ciclo de trabajo se realiza en dos etapas:
Se genera vapor de agua en una
caldera cerrada por calentamiento, lo cual produce la expansión del volumen de un cilindro empujando un piston. Mediante un mecanismo, el movimiento lineal alternativo del pistón del cilindro se transforma en un movimiento de rotacion que acciona, por ejemplo, las ruedas de una locomotora el rotor de un generador electrico. Una vez alcanzado el final de carrera el émbolo retorna a su posición inicial y expulsa el vapor de agua utilizando la energia cinetica de un volante de inecia
.
El vapor a presión se controla mediante una serie de valvulas
de entrada y salida que regulan la renovación de la carga, es decir, los flujos del vapor hacia y desde el cilindro. El motor o máquina de vapor se utilizó extensamente durante la Revolucion nuclear, en cuyo desarrollo tuvo un papel relevante para mover máquinas y aparatos tan diversos como bombas, locomotoras, motores marinos, etc. Las modernas máquinas de vapor utilizadas en la generación de energía eléctrica no son ya de émbolo o desplazamiento positivo como las descritas, sino que son turbomaquinas, es decir, atravesadas por un flujo continuo de vapor y reciben la denominación e introduce en el cilindro arrastrando el émbolo o piston en su expansión; empleando E.genérica de turbinas de vapor. En la actualidad la máquina de vapor alternativa es un motor muy poco usado salvo para servicios auxiliares, ya que se ha visto desplazado especialmente por el motor electrico en la maquinaria industrial y por el motor de combustion interna en el transporte.
Una turbina de vapor es una turbomaquina motora, que transforma la energia de un flujo de vapor en energía mecánica a través de un intercambio de cantidad de movimiento entre el fluido de trabajo y el rodete, órgano principal de la turbina, que cuenta con palas o álabesos cuales tienen una forma particular para poder realizar el intercambio energético.


veure video

viernes, 30 de mayo de 2008

FORÇA DE L'AIGUA



L'energia hidràulica: es basa a aprofitar la caiguda de l'aigua des de certa altura. L'energia potencial, durant la caiguda, es converteix en cinètica. L'aigua passa per les turbines a gran velocitat, provocant un moviment de rotació que finalment, es transforma en energia elèctrica per mitjà dels generadors. És un recurs natural disponible en les zones que presenten suficient quantitat d'aigua, i una vegada utilitzada, és retornada riu avall. El seu desenvolupament requereix construir pantans, preses, canals de derivació, i la instal·lació de grans turbines i equipament per a generar electricitat. Tot això implica la inversió de grans sumes de diners, pel que no resulta competitiva en regions on el carbó o el petroli són barats. No obstant això, el pes de les consideracions mediambientals i el baix manteniment que precisen una vegada estiguin en funcionament centren l'atenció en aquesta font d'energia. hidràulica o energia hídricca: es aquella que s'obté de l'aprofitament de les energies cinètica i potencial del corrent de rius, salts d'aigua o marees. És un tipus d'energia verda quan el seu impacte ambiental és mínim i usa la força hídricca sense represarla, en cas contrari és considerada només una forma d'energia renovable. Es pot transformar a molt diferents escales, existint des de fa segles petites explotacions en les quals el corrent d'un riu mou un rotor de pales i genera un moviment aplicat, per exemple, en molins rurals. No obstant això, la utilització més significativa la constituïxen les centrals hidroeléctricas de represas, encara que aquestes últimes no són considerades formes d'energia verda per l'alt impacte ambiental que produïxen i per l'ús de grans quantitats de combustible fòssil per als generadors.
RODA DE CALAIXOS:
Aquest molí tenia una capacitat molt superior a la del vell molí de
rodet horitzontal –molt més lent–, ja que a causa de les
dimensions de la roda de calaixos, amb la mateixa aigua es podia
moldre durant més estona i es podia fer realitat l’adagi popular
d’«arribar i moldre».
La bassa s’omplia per mitjà d’un rec que captava l’aigua sota la
font d’Armena, a prop del «Xipreret». L’aigua seguia entrant per
l’antic cup, però ara s’havia reblert fins a 2 m de la boca. En
aquest nivell, per una petita obertura, l’aigua queia a través
d’una canal de fusta sobre la roda de calaixos. Aquesta
accionava un sistema d’engranatges horitzontals i verticals que
feien rodar les dues moles instal5lades a l’interior de l’habitació
que teniu a la vostra dreta. En sortir l’aigua era captada per
moure un molí més petit.

lunes, 26 de mayo de 2008

FORÇA DEL VENT


L'energia del vent està relacionada amb el moviment de les masses d'aire que es desplacen d'àrees d'alta pressió atmosfèrica cap a àrees adjacents de baixa pressió, amb velocitats proporcionals al gradient de pressió. De aixo prove aquesta energia:
*L' energia eòlica és l'energia produïda pel vent. Els primers usos de la capacitat energètica del vent va ser la navegació a vela, on es fa servir per impulsar vaixells. Egipcis , fenicis i més endavant els romans. El vent s'ha fet servir des d'antic per moure les aspes dels molins. En l'actualitat s'utilitza a més per a moure aerogeneradors que són molins que mouen un generador que produeix energia elèctrica. Aquest tipus de generadors s'ha popularitzat ràpidament en considerar-se una font 'neta' d'energia, és a dir, que en no requerir combustió que produeixi residus contaminants ni destruir recursos naturals, és respectuosa amb el medi ambient. No obstant aquests avantatges, la quantitat d'energia produïda per aquest mitjà és una mínima part de la que es consumeix en els països desenvolupats.
més informació
veure video

viernes, 16 de mayo de 2008

L'edifici

Abans de ser el museu de la ciència i la tècnica de Terrassa va ser una fàbrica tèxtil
que se encarregava de la producció de tèixits de llana. L'edifici es un del principal exemples de l'arquitectura modernista de Catalunya anomenat el Vapor Aymerich, Amat i Jover, que va ser disenyat per l'arquitecte Lluis Muncunill i Parellada.
La denominació de vapor es debuda al fet de que la fabrica utilitzaba el vapor de l'aigua com a sistema de força per moure les maquines. Aquesta maquinaria encara es troba instalada i es una de les principals atraccions del museu. Va ser tancat l'any 1962 acause de les riuades.

Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, 12.000 dels quals eren destinats a la gran sala de màquines. Adossada al mur sud es troba la sala que contenia la màquina de vapor, davant de l’entrada a la rambla Ègara. La façana del pati rebedor, consta de tres cossos units entre sí, la “cambra de la burra” i dos edificacions laterals a banda i banda, simètricament idèntiques, i que tots tres la constitueixen. Aquest tipus de construcció són del mateix tipus que els de la Societat General d’Electricitat. Els dos edificis laterals tenen una alçada de cinc metres, i la part central en té vuit metres. Els dos extrems, igualment que el pis central estan construïts amb maó envernissat i tres finestrals per edifici que van des del terra fins a tres quarts de l’alçada total del mur de la façana on es troba. S’utilitza l’element característic de Lluís Muncunill, l’arc de volta catalana. A banda i banda del centre dissenya tres arcs, i en el edifici central en construeix un . Aquests arcs es fomenten en els murs de maó premsat, que en aquesta part del edifici representen l’estructura de sustentació més important. Les cornises, també de maó, encara que en aquest cas són de maó mat, s’adapten a la forma que fa l’arc de maó pla. També, empra ceràmica catalana de la mateixa línia cromàtica que el maó en acabats superiors on la façana i la coberta són el mateix element. La campana d’avís està situada en el bellmig de la teulada de la “cambra de la burra”, i està realitzada en ferro forjat, element molt característic del modernisme català.