FORÇA DE L'AIGUA

L'energia hidràulica: es basa a aprofitar la caiguda de l'aigua des de certa altura. L'energia potencial, durant la caiguda, es converteix en cinètica. L'aigua passa per les turbines a gran velocitat, provocant un moviment de rotació que finalment, es transforma en energia elèctrica per mitjà dels generadors. És un recurs natural disponible en les zones que presenten suficient quantitat d'aigua, i una vegada utilitzada, és retornada riu avall. El seu desenvolupament requereix construir pantans, preses, canals de derivació, i la instal·lació de grans turbines i equipament per a generar electricitat. Tot això implica la inversió de grans sumes de diners, pel que no resulta competitiva en regions on el carbó o el petroli són barats. No obstant això, el pes de les consideracions mediambientals i el baix manteniment que precisen una vegada estiguin en funcionament centren l'atenció en aquesta font d'energia. hidràulica o energia hídricca: es aquella que s'obté de l'aprofitament de les energies cinètica i potencial del corrent de rius, salts d'aigua o marees. És un tipus d'energia verda quan el seu impacte ambiental és mínim i usa la força hídricca sense represarla, en cas contrari és considerada només una forma d'energia renovable. Es pot transformar a molt diferents escales, existint des de fa segles petites explotacions en les quals el corrent d'un riu mou un rotor de pales i genera un moviment aplicat, per exemple, en molins rurals. No obstant això, la utilització més significativa la constituïxen les centrals hidroeléctricas de represas, encara que aquestes últimes no són considerades formes d'energia verda per l'alt impacte ambiental que produïxen i per l'ús de grans quantitats de combustible fòssil per als generadors.

RODA DE CALAIXOS:
Aquest molí tenia una capacitat molt superior a la del vell molí de
rodet horitzontal –molt més lent–, ja que a causa de les
dimensions de la roda de calaixos, amb la mateixa aigua es podia
moldre durant més estona i es podia fer realitat l’adagi popular
d’«arribar i moldre».
La bassa s’omplia per mitjà d’un rec que captava l’aigua sota la
font d’Armena, a prop del «Xipreret». L’aigua seguia entrant per
l’antic cup, però ara s’havia reblert fins a 2 m de la boca. En
aquest nivell, per una petita obertura, l’aigua queia a través
d’una canal de fusta sobre la roda de calaixos. Aquesta
accionava un sistema d’engranatges horitzontals i verticals que
feien rodar les dues moles instal5lades a l’interior de l’habitació
que teniu a la vostra dreta. En sortir l’aigua era captada per
moure un molí més petit.