FORÇA DE L'AIGUA

L'energia hidràulica: es basa a aprofitar la caiguda de l'aigua des de certa altura. L'energia potencial, durant la caiguda, es converteix en cinètica. L'aigua passa per les turbines a gran velocitat, provocant un moviment de rotació que finalment, es transforma en energia elèctrica per mitjà dels generadors. És un recurs natural disponible en les zones que presenten suficient quantitat d'aigua, i una vegada utilitzada, és retornada riu avall. El seu desenvolupament requereix construir pantans, preses, canals de derivació, i la instal·lació de grans turbines i equipament per a generar electricitat. Tot això implica la inversió de grans sumes de diners, pel que no resulta competitiva en regions on el carbó o el petroli són barats. No obstant això, el pes de les consideracions mediambientals i el baix manteniment que precisen una vegada estiguin en funcionament centren l'atenció en aquesta font d'energia. hidràulica o energia hídricca: es aquella que s'obté de l'aprofitament de les energies cinètica i potencial del corrent de rius, salts d'aigua o marees. És un tipus d'energia verda quan el seu impacte ambiental és mínim i usa la força hídricca sense represarla, en cas contrari és considerada només una forma d'energia renovable. Es pot transformar a molt diferents escales, existint des de fa segles petites explotacions en les quals el corrent d'un riu mou un rotor de pales i genera un moviment aplicat, per exemple, en molins rurals. No obstant això, la utilització més significativa la constituïxen les centrals hidroeléctricas de represas, encara que aquestes últimes no són considerades formes d'energia verda per l'alt impacte ambiental que produïxen i per l'ús de grans quantitats de combustible fòssil per als generadors.

RODA DE CALAIXOS:
Aquest molí tenia una capacitat molt superior a la del vell molí de
rodet horitzontal –molt més lent–, ja que a causa de les
dimensions de la roda de calaixos, amb la mateixa aigua es podia
moldre durant més estona i es podia fer realitat l’adagi popular
d’«arribar i moldre».
La bassa s’omplia per mitjà d’un rec que captava l’aigua sota la
font d’Armena, a prop del «Xipreret». L’aigua seguia entrant per
l’antic cup, però ara s’havia reblert fins a 2 m de la boca. En
aquest nivell, per una petita obertura, l’aigua queia a través
d’una canal de fusta sobre la roda de calaixos. Aquesta
accionava un sistema d’engranatges horitzontals i verticals que
feien rodar les dues moles instal5lades a l’interior de l’habitació
que teniu a la vostra dreta. En sortir l’aigua era captada per
moure un molí més petit.

FORÇA DEL VENT

L'energia del vent està relacionada amb el moviment de les masses d'aire que es desplacen d'àrees d'alta pressió atmosfèrica cap a àrees adjacents de baixa pressió, amb velocitats proporcionals al gradient de pressió. De aixo prove aquesta energia:
*L' energia eòlica és l'energia produïda pel vent. Els primers usos de la capacitat energètica del vent va ser la navegació a vela, on es fa servir per impulsar vaixells. Egipcis , fenicis i més endavant els romans. El vent s'ha fet servir des d'antic per moure les aspes dels molins. En l'actualitat s'utilitza a més per a moure aerogeneradors que són molins que mouen un generador que produeix energia elèctrica. Aquest tipus de generadors s'ha popularitzat ràpidament en considerar-se una font 'neta' d'energia, és a dir, que en no requerir combustió que produeixi residus contaminants ni destruir recursos naturals, és respectuosa amb el medi ambient. No obstant aquests avantatges, la quantitat d'energia produïda per aquest mitjà és una mínima part de la que es consumeix en els països desenvolupats.
més informació
veure video

L'edifici

Abans de ser el museu de la ciència i la tècnica de Terrassa va ser una fàbrica tèxtil
que se encarregava de la producció de tèixits de llana. L'edifici es un del principal exemples de l'arquitectura modernista de Catalunya anomenat el Vapor Aymerich, Amat i Jover, que va ser disenyat per l'arquitecte Lluis Muncunill i Parellada.
La denominació de vapor es debuda al fet de que la fabrica utilitzaba el vapor de l'aigua com a sistema de força per moure les maquines. Aquesta maquinaria encara es troba instalada i es una de les principals atraccions del museu. Va ser tancat l'any 1962 acause de les riuades.

Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, 12.000 dels quals eren destinats a la gran sala de màquines. Adossada al mur sud es troba la sala que contenia la màquina de vapor, davant de l’entrada a la rambla Ègara. La façana del pati rebedor, consta de tres cossos units entre sí, la “cambra de la burra” i dos edificacions laterals a banda i banda, simètricament idèntiques, i que tots tres la constitueixen. Aquest tipus de construcció són del mateix tipus que els de la Societat General d’Electricitat. Els dos edificis laterals tenen una alçada de cinc metres, i la part central en té vuit metres. Els dos extrems, igualment que el pis central estan construïts amb maó envernissat i tres finestrals per edifici que van des del terra fins a tres quarts de l’alçada total del mur de la façana on es troba. S’utilitza l’element característic de Lluís Muncunill, l’arc de volta catalana. A banda i banda del centre dissenya tres arcs, i en el edifici central en construeix un . Aquests arcs es fomenten en els murs de maó premsat, que en aquesta part del edifici representen l’estructura de sustentació més important. Les cornises, també de maó, encara que en aquest cas són de maó mat, s’adapten a la forma que fa l’arc de maó pla. També, empra ceràmica catalana de la mateixa línia cromàtica que el maó en acabats superiors on la façana i la coberta són el mateix element. La campana d’avís està situada en el bellmig de la teulada de la “cambra de la burra”, i està realitzada en ferro forjat, element molt característic del modernisme català.

Introducció

Entrada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrasa.