L'edifici

Abans de ser el museu de la ciència i la tècnica de Terrassa va ser una fàbrica tèxtil
que se encarregava de la producció de tèixits de llana. L'edifici es un del principal exemples de l'arquitectura modernista de Catalunya anomenat el Vapor Aymerich, Amat i Jover, que va ser disenyat per l'arquitecte Lluis Muncunill i Parellada.
La denominació de vapor es debuda al fet de que la fabrica utilitzaba el vapor de l'aigua com a sistema de força per moure les maquines. Aquesta maquinaria encara es troba instalada i es una de les principals atraccions del museu. Va ser tancat l'any 1962 acause de les riuades.

Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, 12.000 dels quals eren destinats a la gran sala de màquines. Adossada al mur sud es troba la sala que contenia la màquina de vapor, davant de l’entrada a la rambla Ègara. La façana del pati rebedor, consta de tres cossos units entre sí, la “cambra de la burra” i dos edificacions laterals a banda i banda, simètricament idèntiques, i que tots tres la constitueixen. Aquest tipus de construcció són del mateix tipus que els de la Societat General d’Electricitat. Els dos edificis laterals tenen una alçada de cinc metres, i la part central en té vuit metres. Els dos extrems, igualment que el pis central estan construïts amb maó envernissat i tres finestrals per edifici que van des del terra fins a tres quarts de l’alçada total del mur de la façana on es troba. S’utilitza l’element característic de Lluís Muncunill, l’arc de volta catalana. A banda i banda del centre dissenya tres arcs, i en el edifici central en construeix un . Aquests arcs es fomenten en els murs de maó premsat, que en aquesta part del edifici representen l’estructura de sustentació més important. Les cornises, també de maó, encara que en aquest cas són de maó mat, s’adapten a la forma que fa l’arc de maó pla. També, empra ceràmica catalana de la mateixa línia cromàtica que el maó en acabats superiors on la façana i la coberta són el mateix element. La campana d’avís està situada en el bellmig de la teulada de la “cambra de la burra”, i està realitzada en ferro forjat, element molt característic del modernisme català.